No pateixis Maragda que trobaré la manera, t’ho prometo!! No pateixis!!
Aquestes paraules anava repetint una i una altre vegada sense parar i amb un to de neguit però al mateix temps ferm i segur.
Finalment la Maragda m’havia aconseguit fer una flassada amb unes bosses de tela de sac plenes de vestits vells. Picava una mica i desprenien una flaira de soterrani humit que anava penetrant dins del meu cervell. Vaig dormir quasi deu hores! I més que ho hagués fet de no ser pel soroll de les grues i maquinària que venien de l’exterior. Estava molt cansat!
Feia poc que havia pres la decisió de entrar en aquesta aventura i des de el primer moment ha estat un no parar!
Amb el pas de les hores havia anat fent una mena de cau, enfonsant-me cada cop més en aquell reguitzell de robes i teixits, de múltiples colors i aromes que feien pensar en temps passats.
Era fàcil imaginar belles princeses guarnides o bandolers sagnants capturant joies i altres tresors. Hi havia teles de totes les mides, colors i qualitats. Abundaven els velluts i els setinats, però també trobàvem retalls de sedes, franel·les i llanes de tots els colors. Algunes blondes i puntes bordades et sorprenien al costat d’armilles brutes de sutge, fang o ves a saber que...
_ D’on devien haver sortit totes aquelles robes? Vaig pensar mentre m’adormia.
Però el pensaments es van anar diluint a mida que m’anava endinsant en un llarg i profund son.
Al despertar em va costar incorporar-me, ja que m’havia quedat com un pollet en el seu niu. I quan vaig aconseguir obrir els ulls, la primera cosa que vaig veure va ser aquella gran massa de rinxols daurats ofegant el meu rostre amb una suavitat que no sabia que podia existir.
- Maragda!!!
La vaig estrènyer amb els dos braços, i ho vaig fer tant fort i amb tantes ganes, que va fer un bot de l’ensurt que va tenir.
- Però no entenc res!! On és el far? I la gavina?
- De quin far parles? Va dir la maragda mig adormida.
- Ho deus haver somiat !
Tot havia estat tan real... i ara de sobte tornàvem a estar en aquella habitació minúscula dins aquella immensa nau en un punt incert de Dinamarca i sense res per on començar a buscar!
- Maragda he tingut un somni terrible! Era tan real que pensava que t’havia perdut per sempre. Era en un far, sol i desolat en mig del no res. Feia molt de fred i hi havia una gavina i un bagul i...
- Para Tobyas!
La Maragda no em va deixar continuar explicant. Em va tapar la boca amb la seva ma bruna i va fixar la mirada en l’infinit posant cara de concentració.
- No sents?
- Sentir? El que? Vaig respondre murmurant mentre em treia la ma de la boca.
- Stsssss!! No sents?
- No!! Bé un moment.
Vaig centrar una mica més l’oïda en un petit xiuxiueig que semblava sortir del bagul.
- Sembla que el bagul ens diu alguna cosa. Vaig afirmar mirant la Maragda amb cara d’incredulitat.
- Sembla com una cançó , o més bé com si algú estigués resant . Millor obrim el bagul i sortim de dubtes d’una vegada.
I tota decidida la maragda va obrir el pesat bagul deixant que aquell so ara fos més intens i molt més clar:
Busca dins el teu cor i trobaràs la solució
L’antídot és dins teu
Els teus ulls faran de finestres
No vulguis córrer, menja a poc a poc...
Aquestes frases s’anaven repetint reiteradament una i una altra vegada sense aturar-se com si fos un conjur.
- Això em resulta molt molt familiar... Vaig pensar en veu alta
- És com una endevinalla no? Va dir la maragda
- És la inscripció del caramel!!! Vaig exclamar de sobte i entusiasmat per la troballa.
- Maragda heM de buscar en el llibre del bagul, ràpit!! Són les mateixes frases que vaig trobar a la casa quan vaig desembolicar el caramel!
Vam obrir el bagul que hi havia al costat de la prestatgeria i vam tornar a treure aquell gran llibre vermell.
Volíem anar a seure al costat de la tauleta rodona que hi havia al a prop del llit per estar més còmodes i per tenir una miqueta més de llum. Ens vam mirar abans d’obrir-lo i ho vàrem fer entre els dos i molt a poc a poc sense enretirar la mirada d’aquelles cobertes centenàries.
El so venia de dins, i vam anar passant les pàgines fins que aparegué la pàgina on sortia jo desembolicant el caramel...
- És com la pel·lícula de la meva vida. Vaig exclamar.
- Surten imatges de tot el que m’ha passat! Aquella habitació, el pot de pintura, el mirall... Mirem més endavant potser veiem el que ens passarà...
I vaig passar ràpidament les pàgines d’aquella andròmina per veure el meu futur però eren en blanc!
- Ja ho vaig provar Tobyas! Només surten les coses que ja ens han passat. Hem d’intentar quedar-nos amb els detalls per saber d’on venim.
- Tu tampoc saps d’on vens maragda?
- No. I va posar una carona tota trista que em va fer estremir.
- Tranquil·la, ens en sortirem!!
Era molt important desxifrar aquelles paraules. Que volia dir que l’antídot era dins meu? I que els meus ulls faran de finestres? Era tot molt estrany...
- Jo crec... va balbucejar la Maragda mirant fixament tot el que m’havia passat
- Digues!! M’estava començant a impacientar.
- Jo crec que parla en un sentit figurat. Que li hem de trobar una altre sentit a les paraules. És com si ... Com si la importància de tot el que passa fos un secret que s’amaga dins de les paraules.
M’hagués agradat veure la cara de tòtil que devia haver posat en aquell moment. La serenor i seguretat amb que la maragda analitzava totes les coses m’embriagava i em tenia hipnotitzat.
- Quan diu busca dins el teu cor... crec que es refereix als teus pensaments Tobyas. Alguna cosa que has pensat últimament o que...
- O que he somiat?? El Somni!! Vaig exclamar com si hagués trobat un tresor.
- Exacte!! Intentem recordar coses importants dels somni, coses que tinguin a veure amb paraules o amb sentiments...
La Maragda va treure una llibreta de sota el llit. Era una llibreta verd llimona, amb una espiral lluenta que duia un bolígraf enganxat o més ben dit incrustat dintre seu. Vaig començar a explicar-li el somni del far tant detalladament com vaig poder i ella anava apuntat coses sense parar, amb una diligència i una soltesa envejables.
- Be, en resum crec que això és el més significatiu del teu somni i em va ensenyar els seus apunts:
FAR - BLANC
FINESTRA – BOIA VERMELLA – MARAGDA
GAVINA (TRANSPORT) - CORDA – BAGUL – XISCLE (DOLOR)
PETXINA GEGANT (OBSERVADORA) – PARAULES PERDUDES
GAVINA – FAR QUE PARLA
Tot allò no tenia cap senti per a mi. No era capaç de trobar cap relació entre tot allò i l’enigma del caramel. Vam estar una bona estona en silenci pensant i mirant de trobar alguna cosa que pogués lligar per poder començar a estirar del fil.
- A veure... Va dir la Maragda després d’una estona. La Boia vermella està clar que és un senyal que està relacionat amb mi i amb els teus ulls. El color blanc significa puresa i per tant jo crec que el far blanc significa el teu origen.
Jo no sabia que dir i em Mirava aquella noieta espavilada amb admiració mentre ella anava fent aquella dissertació.
- La corda pot representar el camí que has fet fins a trobar-me a mi i al bagul. Però el que hi ha dins del bagul et fa mal o.... més que mal, potser el xiscle significa que no comprenem el que hi ha. Va exclamar orgullosa d’haver trobat una explicació lògica a tot allò.
- Ens faltaria saber que representa el far que parla i les paraules perdudes de que parla la Gavina...
Però jo seguia sense entendre res. Els fars no parlen! Vaig pensar. Però de fet els baguls i els llibres tampoc així que segur que tot allò tenia un altre sentit. Però quin? I de sobte vaig tenir com un moment d’inspiració. Un esglai va recórrer tot el meu cos i tremolós vaig tocar amb la ma l’espatlla de la Maragda que continuava immersa en la seva llibreta intentat esbrinar la solució.
- Maragda. Crec que tinc alguna cosa.
- Si?- Mira, els fars no parlen ni els llibres tampoc. Però parlar vol dir pronunciar paraules i l’altre lloc on poden haver paraules són els llibres. Jo crec que tota l’estona esta parlant de llibres. Perquè quan diu “Els teus ulls faran de finestres...” Crec que es refereix a que jo llegiré la solució en un llibre, en un llibre on hi haurà les paraules perdudes que explicaran el meu origen.
La Maragda em va agafar amb les seves dues manetes diminutes i em va fer un petó a la galta. Aquell gest no l’esperava i una esgarrifança va recórrer tot el meu cos.
- Ets un geni Tobyas!! Així doncs només hem de trobar aquest llibre per esbrinar tot el misteri !!- Si, i crec que aquest llibre el trobarem a l’adreça que sortia al llibre i a l’embolcall del caramel.
Bizitza Liburutegia: Sala Jerome 475a
Av/ Bevinguda nº 7751
- El que no se, és com trobarem aquesta adreça i com hi anirem.
- Tobyas! La Gavina! La solució està en la Gavina. La Gavina representa el transport. Ella ens portarà tal i com et va portar en el teu somni.
Hola amics torno a ser jo amb la meva aventura!! En aquest capítol descobrim que les paraules poden dir el que diuen o poden tenir "UN SENTIT FIGURAT" es a dir que el significat està una mica més amagat del que sembla...
ResponEliminaCom per exemple quan diu que els teus "ulls faran de finestres" que vol dir que està llegiras.
A veure si m'esxpliqueu coses o frases que també tinguin un sentit figurat. Qui s'anima???
Fins a la pròximaaaaa!!!