Ni alta ni baixa, tenia una alçada mitjana. La Maragda tot just podia veure’n la capçalera. No havia complert els dotze anys i no destacava per la seva alçada, doncs era mes aviat menudeta.
Era una moble robust. Se’l veia noble pel tipus de fusta i d’envernissat però especialment per la presència que li donaven aquells marquets lluents i daurats que presidien cada un dels 49 calaixets.
Cada marquet contenia una targeta amb un numero i una síl•laba. La motllura del marc sobresortia una mica i feia d’agafador per poder obrir el calaix.
- Que hi ha dins d’aquets calaixos? Vaig preguntar-li
- És complicat. Va respondre la Maragda.
I era cert, era complicat.
Si tu obries qualsevol dels calaixos era completament buit. No hi havia res a dins. Per poder veure o trobar el seu contingut havies saber el que volies buscar i obrir el calaix que contenia la síl•laba d’allò que cercaves.
La calaixera tenia set files i set columnes de calaixets, cada un d’ells amb una síl•laba i un numero sense seguir cap ordre concret ni cap significat evident. Fins i tot hi havia números que estaven repetits.
2 3 5 7 13 17 19
23 29 31 37 41 43 47
25 31 36 44 54 60 66
21 26 26 30 28 26 28
53 59 61 67 71 73 79
55 62 66 74 84 90 98
51 56 56 60 58 56 60
- Podríem buscar informació sobre la Gavina, no creus? Pot ser un bon punt de partida.
La Maragda em va mirar, sorpresa de la meva ocurrència i es va posar a buscar alguna síl•laba que coincidís amb la paraula “Gavina”. La va trobar, al calaixet amb el nº 53 hi posava “GA”. El va obrir. Era tot ple de papers i pergamins. Alguns d’ells enrotllats i lligats amb una cinta magenta. Altres doblegats. Tots ells eren plens de pols.
- Renoi ! Vaig exclamar. Amb tanta documentació segur que anem pel bon camí!
La Maragda va agafar tot el que hi havia al calaix i ho va posar sobre el llit. Va separar els pergamins dels papers plegats, entre els que hi havia algunes cartes de navegació.
- Buuf..., no se ni per on començar!!!
- Despleguem-ho tot i ho veurem més clar. Vaig aconsellar veient que a la petita això li venia una mica gran.
Vam estar una bona estona classificant i endreçant aquell sense fi de papers. Els mapes i les cartes de navegació no els enteníem i no sabíem d’on eren, així que els vàrem apartar i ens vam centrar en la documentació escrita.
La major part feia referència a espectacles musicals, de circ i de màgia. Hi havia adreces de locals de tota Dinamarca. Cartells publicitaris dels espectacles. Factures, retalls de diaris i un munt de dibuixos i anotacions fetes en tovallons de paper o estovalles, d’aquelles individuals que hi ha als restaurants.
- Però... Aquí no parla de cap Gavina. Vaig suggerir contrariat.
- No. Va dir la Maragda. Gavina és el nom d’un grup. D’un grup de teatre o de varietats...
I així era. Tota la documentació que vàrem trobar feia referència a un grup que feien màgia en petits locals nocturns danesos. El grup es deia “El vol de la Gavina” i estava composat per dos actors o mags que es feien dir: “Rosty i Venny”
Es devia tractar d’un grup famós per la zona i que durant una època van tenir força èxit fet que es veia reflectit en els nombrosos cartells i referències periodístiques. Les crítiques dels diaris els deixaven molt bé i els presentaven com la revelació del moment.
- Mira. Va dir la Maragda assenyalant un dels cartells que es veien més nous. Aquest espectacle es va fer aquí a prop, al carrer Mangler.
- Ostres!! Quina casualitat. Vaig exclamar. Quin dia va ser? Posa alguna data?
- No ens servirà de gaire la data. Va respondre la Maragda. Tampoc sabem en quin dia vivim.
- No. No ho sabem, però ho podríem saber.
La veritat es que vaig respondre amb un cert aire de superioritat perquè em sentia molt segur del que estava dient.
- I com pretens saber-ho? Va insistir la petita rinxols d’or.
- El contestador automàtic de l’empresa!!. Quan vaig aparèixer aquí va sonar un contestador automàtic. Aquets aparells generalment porten un rellotge amb l’hora i la data. Li vaig picar l’ullet i la vaig agafar de la ma. - Vinga, anem!!
Vam entrar agafats de la ma dins d’aquella habitació on ens vam conèixer. Ho vam fer sense prudència. La Maragda es va deixar anar de la ma i va seure, juganera, en aquella cadira que va fer girar unes quantes vegades amb braços i cames oberts com si d’un estel es tractés.
El telèfon era horrorós. Estava a sobre d’aquella tauleta amb rodes. Era d’un groc llampant i cridaner. Potser per cridar a la gent a acostar-s’hi. Ens hi vam acostar i efectivament , a la part superior hi havia una pantalla digital. Es veia clarament, eren les
12:45h del dia 23 de Gener del 2012.
- Tobyas, l’actuació és avui!!! Avui a la nit.
Potser tot era una coincidència o tan sols era el destí, en tot cas les cartes eren al descobert. Havíem trobat la manera de relacionar els esdeveniments i tot ens portava a assistir a aquell petit espectacle. Tot ens portava a sortir d’aquella nau i emprendre un viatge incert i emocionant a la recerca dels n ostres orígens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada