FÀBRICA DE SOMNIS

Fàbrica de somnis  !!!  Aleshores.... Si jo he sortit d’una fàbrica de somnis..., sóc o formo part d’un somni !

Mica en mica em vaig anar incorporant , una mica abatut i desconcertat pel descobriment vaig donar mitja volta amb la intenció d’explorar els voltants de la prestatgeria.

No era fàcil sortir d’ allí. La prestatgeria era molt alta, era d’aquelles antigues que arribaven fins el sostre. És notava que la fusta estava envernissada més d’una vegada ja que  és percebia el color vell de la caoba una mica desvirtuat per la grossa capa de vernís.

La carpeta era a l’últim prestatge, barrejada amb restes de retalls de diari i un parell de llibretes engroguides pel pas del temps.

Només se m’acudia una manera de baixar de les alçades a terra ferma, construir un paracaigudes amb el retalls i uns trossets de filferro que podia treure de l’espiral de la llibreta.

Vaig trigar unes dues hores, però em vaig sentir cofoi de la meva primera obra. La vela del paracaigudes era de colors, bastant llampant. Vaig triar una pàgina amb fotografies esportives per donar-li un caire més alegre.

Vaig doblegar la pàgina formant com un rectangle, i el costat que quedava obert el vaig cosir amb el filferro de l’espiral. De les quatre cantonades del rectangle sortiren quatre tires que s’unien una mica més avall en una mena de cadireta, feta també de paper.

Vaig pujar a la cadireta deixant la gran vela al darrere, al fons del forat que deixava el prestatge. Agafant una mica d’embranzida vaig saltar i durant uns instants semblava com si el temps s’hagués aturat. Pels meus voltants anava veient quadres antics i diplomes emmarcats, suros plens de papers crivellats amb xinxetes de coloraines i de fons un paper verd fosc amb una mena de dibuixos daurats que quasi no es distingien.

Baixava molt lentament i quan vaig tenir una mica de confiança em vaig atrevir a provar de fer alguna pirueta amb el meu súper vehicle volador. Deixava caure tot el meu pes a la dreta i estirava les cames amunt en direcció contrària fent que així tot el paracaigudes és decantés com si volgués donar tota una volta sobre si mateix, però just quan era a punt de bolcar canviava el pes de costat i s’anivellava. M’ho estava passant d’allò més bé surant per l’aire tèrbol d’aquella habitació fosca i humida. Era com la meva primera aventura i tenia ganes de trobar algú per explicar-li, quan de sobte.... Crassssss !!!

Els ganxets que penjaven de les cantonades de la vela van estripar el paper i tant la cadireta com jo vam caure al buit a una velocitat que mai hagués pogut imaginar. Baixava i baixava sense fre! Ifins que.... choooooffff!

En un moment em vaig veure submergí en una mena de líquid viscós que desprenia una forta olor que em feia venir picor al nas.

Amb l’ajut de braços i cames vaig aconseguir arribar a la superfície i nedant en un moment ja era a la vora d’aquell mini oceà. Hi havia com una tanca metàl·lica que rodejava tot aquell líquid, però no era gaire alta així que no em va costar d’enganxar l’extrem amb les mans per poder-la saltar. No imaginava que a l’altra banda l’alçada seria més gran així que vaig fer una bona patacada, caient de cul sobre aquella estora plena de pols mil·lenària.

En aixecar-me, al marge del mal que em feien els meus pobre glutis, tenia una sensació estranya. No endevinava que em passava però hi havia alguna cosa que no rutllava...

De cop i volta, per més que les buscava no trobava les meves mans, i tampoc els peus ni les cames !!! De cop i volta jo notava que estava allí però no em veia, era com si hagués desaparegut, com si m’hagués esfumat!!!!