La meva història comença el dia en que surto de la carpeta i em precipito sobre el cubell de pintura transparent.
Fins aleshores hivernava dins d'una carpeta groga i plena de pols que envellia oblidada dalt de tot d'una prestatgeria.
Cada dia em preguntava que feia jo allí tancat tant de temps, sense menjar ni beure, sense llum... fins que un bon dia la curiositat va exercir el seu poder i em va empényer a fer el gran pas: Obrir la carpeta!!!
Em vaig armar de valor, primer va ser el braç dret qui va estirar de la espatlla i el cap. Observant a dreta i esquerra l'absència de perill va seguir l'altre braç i amb les dues mans ben agafades als extrems de la carpeta, em vaig balancejar com si fos un gimnasta professional fent giravoltes a les barres paral·leles. Amb un bon salt mortal em vaig plantar sobre la carpeta i em sentia victoriós, estirant, tot motivat, els braços amunt i avall pavonejant de la meva gran proesa.
"Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat" (Casablanca amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman)Bé, potser no arribarem a una gran amistat però si a una bona relació. Jo per la meva part aniré explicant la meva història per qui la vulgui seguir però a canvi us aniré demanant cosetes, perquè necessito empapar-me de la vostra sabiduria !! Us agradaria explicar-me els vostres somnis???
ResponEliminaJo quan era petit sempre somniava que baixava corrent per la muntanya del Carmel i quan arribava a baix, entrava a l'estudi dels meus pares, i allà hi havia una bruixa que se'm menjava. I em despertava. I jo pensava? que hi ha dins d'aquest somni que la bruixa no em deixa veure...
ResponEliminafirma: TXINTXETU